Part d'un somni...

Dihuit graus. La boira i la humitat cobrien els carrers de San Giovanni Lupatoto. Un perfum a ginebres i cedres envaïa l’espai on silenciosos ens deixàvem portar. Ella m’agarrava fort del braç mentre que amb un esguard dolç i sincer em parlava. Senzillament conversàvem, com les persones que s’estimen de deveres, com aquelles persones que tenen alguna cosa a dir. Nosaltres en canvi miràvem més enllà, i ens contàvem les idees, somnis i il•lusions que ens agradaria dur a terme. Les onze i mitja de la nit. Només el silenci d’algun cotxe despistat trencava la màgia de quedar muts i mirar la cúpula celestial. El cel cobert d’estrelles on tantes i tantes nits l’he cercada jo a ella. Ara la tenia allí al meu costat, i només tenia ganes de dir-li com l’estime, com l’ame amb tota la meua veritat, com m’ha faltat quan el meu llit creix com un desert en les nits d’estiu. Només feien falta els besos i les carícies, i ella amb les seues mans de seda em les regalava totes. Ara mut, recorde aquell moment com la part més bonica d’un conte d’amor infinit que estem escribint tu i jo.